Un cop han passat ja quinze dies de les eleccions generals i havent vist les reaccions que el resultat de les mateixes han provocat en els diferents partits polítics, vull dir-hi també la meva i concretament per referir-me a la situació en que ha quedat CiU.
Malgrat les afirmacions inicials que CiU “havia salvat els mobles” i que “havia resistit el tsunami”, crec que cal ser clars: els 10 diputats de CiU no són uns resultats per sentir-se'n satisfets, i ni molt menys hem de conformar-nos amb les desfetes més sonades d’altres partits.
Dos aspectes hauran de ser analitzats per la cúpula de la federació, i també espero que se’n parli durant el congrés nacional de CDC el proper juliol.
Per una banda caldrà analitzar la pèrdua generalitzada de vots que tots els partits petits han tingut. Unes pèrdues directament atribuïbles a la bipolarització de les passades eleccions, però també a l’ambigüitat que CiU va anar exposant durant la precampanya i la campanya. A nosaltres no ens fa servei aquest concepte d’equidistància entre PSOE i PP, i encara ens fa menys servei el constant anar-i-venir de declaracions contradient-se i desmentint-se entre alguns caps visibles. Un apunt al bloc d’en Carles Agustí parla sobre la necessària renovació en el terreny de la imatge que li cal a CiU; crec bastant encertades les seves reflexions, i des del meu modest escrit també postulo per una necessària renovació de la imatge de CiU.
El segon aspecte a analitzar hauria de ser la poca capacitat demostrada per captar els vots decebuts d’ERC. Aquestes eleccions generals CiU tenia una bona oportunitat després de l’alça espectacular d’ERC l’any 2004 i del pacte del segon tripartit que no va acabar de convèncer a molts votants d’ERC, però no ha estat així. Potser ja va sent el moment que CDC es defineixi clarament com a una força sobiranista i independentista (que al cap i a la fi ve a ser el mateix); de ben segur que una posició ferma i sense dubtes en aquest sentit sumaria molts més adeptes que no pas en restaria.
Cal anar veient com evoluciona tot plegat, especialment dintre de CDC. Ara que a priori s’apropa un període sense eleccions pel mig serà un bon moment per tal que el moviment de refundació fet “de dalt cap a baix” trobi el màxim nombre de punts de coincidència amb els moviments que venen “de baix cap a dalt”. Fer-ho serà clau per recuperar la il·lusió i per poder afrontar el futur amb més esperança.
2 comentaris:
Comparteixo molt del que comentes.
Ara, trobo que el debat caldria circumscriure'l dins el partit. Altrament, la imatge que es pot projectar de tot plegat pot ser confusió i poca cosa més.
Dessmond:
Efectivament com deia algú, la roba bruta s'ha de rentar a casa; però una mica de moviment a l'exterior també pot anar bé. (només una mica, però, eh)
Publica un comentari a l'entrada